Una molt bona amiga ahir em recordava que estava faltant al pseudocompromís de penjar una foto diària al bloc. Moltes vegades penso, sincerament, que si el món funciona és gràcies a gent com ella ;). Si, és cert, estic faltant a aquella promesa, però si no recordo malament tot estava supeditat a les a vegades farragoses dinàmiques nadalenques i als excessos que porten implícits.
Torno a la càrrega amb aquest interessant vídeo que vaig enregistrar un dia qualsevol dels darrers mesos de viatge mentre exercia la docència en una escola de primària xina. Crec que parla per si sol de les magnituds en les què es mou el gegant vermell i mostra aspectes interessants com ara el mite de l'ordre i la disciplina xinesa, la massificació i la constant caiguda en contradiccions ideològiques quan una escola pública d'un país comunista amenitza l'hora del pati amb una cançó coreana amb la tornada en anglès... si aixequés el cap Chairman Mao...
M'agafo quatre dies de vacances i si m'animo us parlo d'Istambul la setmana que ve!
2 aportacions:
totes les escoles no són iguals...
de quans nens+ nenes se suposa que parlem en una escola com aqeusta?
milers? 4000? o vs dir 6.00 a la xerrada de Súria!!!
Si, està clar que totes les escoles no són iguals, i més en un país de les dimensions de la Xina; ara bé, si que hi ha certs patrons que es repeteixen, i durant la temporada que jo he estat a la Xina aquests tipus de formacions són del més habitual...
L'escola diríem que té de 4000 a 6000 nens, depenia bastant de a qui ho demanava. No crec, tot i això, que tots els alumnes balléssin en aquesta coreo.
Gràcies pel comentari!
Publica un comentari a l'entrada