De ben segur, tots els que heu tingut la sort de viatjar una mica heu hagut d'afrontar algun cop el viacrucis de la tramitació d'un visat, i coneixeu pefectament la satisfacció que suposa tenir entre mans el vostre passaport amb una macroenganxina de caràcters il·legibles on deduim que hi diu que tenim permís per accedir a l'Estat X per una determinada finestra de temps.
El visat és un formalisme imprescindible per visitar certs països del món, i no és un dret, sino una invitació. D'això se'n desprén que qualsevol pais pot refusar qualsevol sol·licitud sense dret a rèplica, encara que normalment l'acceptació o no de la nostra petició es veurà resolta en funció de les relacions bilaterals entre la nacionalitat que figuri al nostre passaport i l'Estat visitat. Val a dir, però, que la norma és que s'acceptin totes les peticions, encara que poden donar-se excepcions. Els ciutadans espanyols no necessiten visats per visitar Sud-Amèrica, degut a les bones relacions iberoamericanes.
A vegades, obtenir un visat via ambaixada esdevé un procés espinós, laberíntic i surrealista que ens farà perdre diners, paciència, i sobretot temps, molt de temps, en cues i en la recerca dels documents necessaris (des d'una assegurança pel temps de viatge fins a una carta d'invitació del Ministeri de torn); si bé certs visats com el xinès són relativament assequibles (econòmica i burocràticament). Per solventar i agilitzar aquests processos, varies agències poden fer-se'n càrrec previ pagament de sucoses comissions. Si no volem sorpreses i mals de cap, optar per agències és recomanable, encara que la tarifa consular inicial pot veure's duplicada. A Barcelona, visados.org pot treure'ns d'un mal pas, i en el cas de Rússia l'agència Iberrusia.com també ens pot ajudar. De totes formes, i en cas que la documentació a presentar sigui fàcilment obtenible, perdre un parell d'hores al consulat de Xina, per exemple, suposa estalviar-se 39.10 Euros, que és la comissió que cobra visados.org per tramitar un visat de 25 Euros (escandalós).
Quan s'emprén un viatge que ens portarà a creuar més d'un pais, l'estratègia a l'hora d'obtenir visats és important per optimitzar el temps d'estada en cadascun, ja que els paràmetres de cada visat (temps de processament, durada, preu, entrades,...) varien sensiblement d'un estat a l'altre. Un exemple d'aquest fet es mostra en l'obtenció del visat xinès: si ens esperem a l'ambaixada xinesa a Moscou per obtenir-lo, haurem de moure'ns per la capital russa durant uns deu dies (mínim) indocumentats (cal entregar el passaport quan sol·licitem el visat). En el millor dels casos, en deu dies tindrem el passaport amb el visat xinès, però ja haurem gastat deu dies dels trenta que ens proporciona el visat rus. Si volem creuar Sibèria, ho haurem de fer a correcuita en vint dies, si volem estalviar-nos un desagradable episodi amb la policia fronterera russa quan comprovi que estem viatjant amb un permís d'estada caducat.
Avui mateix he recollit i pagat, a l'austera i proletària Avinguda Tibidabo de Barcelona, seu del consulat xinès, el visat corresponent. El rus el vaig aconseguir via agència, i burocràticament ja em considero preparat per emprendre la marxa.
El visat és un formalisme imprescindible per visitar certs països del món, i no és un dret, sino una invitació. D'això se'n desprén que qualsevol pais pot refusar qualsevol sol·licitud sense dret a rèplica, encara que normalment l'acceptació o no de la nostra petició es veurà resolta en funció de les relacions bilaterals entre la nacionalitat que figuri al nostre passaport i l'Estat visitat. Val a dir, però, que la norma és que s'acceptin totes les peticions, encara que poden donar-se excepcions. Els ciutadans espanyols no necessiten visats per visitar Sud-Amèrica, degut a les bones relacions iberoamericanes.
A vegades, obtenir un visat via ambaixada esdevé un procés espinós, laberíntic i surrealista que ens farà perdre diners, paciència, i sobretot temps, molt de temps, en cues i en la recerca dels documents necessaris (des d'una assegurança pel temps de viatge fins a una carta d'invitació del Ministeri de torn); si bé certs visats com el xinès són relativament assequibles (econòmica i burocràticament). Per solventar i agilitzar aquests processos, varies agències poden fer-se'n càrrec previ pagament de sucoses comissions. Si no volem sorpreses i mals de cap, optar per agències és recomanable, encara que la tarifa consular inicial pot veure's duplicada. A Barcelona, visados.org pot treure'ns d'un mal pas, i en el cas de Rússia l'agència Iberrusia.com també ens pot ajudar. De totes formes, i en cas que la documentació a presentar sigui fàcilment obtenible, perdre un parell d'hores al consulat de Xina, per exemple, suposa estalviar-se 39.10 Euros, que és la comissió que cobra visados.org per tramitar un visat de 25 Euros (escandalós).
Quan s'emprén un viatge que ens portarà a creuar més d'un pais, l'estratègia a l'hora d'obtenir visats és important per optimitzar el temps d'estada en cadascun, ja que els paràmetres de cada visat (temps de processament, durada, preu, entrades,...) varien sensiblement d'un estat a l'altre. Un exemple d'aquest fet es mostra en l'obtenció del visat xinès: si ens esperem a l'ambaixada xinesa a Moscou per obtenir-lo, haurem de moure'ns per la capital russa durant uns deu dies (mínim) indocumentats (cal entregar el passaport quan sol·licitem el visat). En el millor dels casos, en deu dies tindrem el passaport amb el visat xinès, però ja haurem gastat deu dies dels trenta que ens proporciona el visat rus. Si volem creuar Sibèria, ho haurem de fer a correcuita en vint dies, si volem estalviar-nos un desagradable episodi amb la policia fronterera russa quan comprovi que estem viatjant amb un permís d'estada caducat.
Avui mateix he recollit i pagat, a l'austera i proletària Avinguda Tibidabo de Barcelona, seu del consulat xinès, el visat corresponent. El rus el vaig aconseguir via agència, i burocràticament ja em considero preparat per emprendre la marxa.
0 aportacions:
Publica un comentari a l'entrada