Poyejali!

Després de tot tipus de preàmbuls, preliminars i despedides, avui surt de l'estació d'autobusos de Súria un flamant autobús, hereu del llegendari Galtanegra, que suposa el tret de sortida a tot plegat. Em deixarà a BCN, des d'on em separaran catorze hores de tren fins el primer destí, Milán. La llista s'extendrà posteriorment a Trieste, a alguna ciutat de Croàcia, de Sèrbia, de Romania. Chisinau, Tiraspol, Kiev i Moscou seran l'escalfament per l'experiència transiberiana que acabarà a Vladivostok, des d'on m'endinsaré al gegant xinès.

Encara que ho pugui semblar, aquest viatge no és una creuada a favor del transport públic i sostenible (tot i que el recolzo!). Representa la fortuna d'algú que té temps de viatjar més assossegadament, podent gaudir dels canvis, de les transicions, de les diferències existents entre veïns, de la multiculturalitat... i constatar, tanmateix, les injustes desigualtats que suposa el traç d'una línia, d'una frontera. Fugir del turisme convencional, veure en lloc de mirar, intentar entendre en lloc de jutjar... (això ja ho va dir algú però no recordo el nom).

Fins ben aviat, i parafrassejant un conegut heroi nacional rus... POYEJALI!