/*script data*/

La dicotomia italiana


Dimecres em desperto després d'un cop sobtat a la porta del camerino. Mezza hora per Milano, diu la signorina. Sense temps a treure'm les lleganyes, el company de la llitera de sota m'ensenya Il Corriere della Sera i em comenta que Il Barça ha vinto. Inequívocament, ja sóc a Itàlia.

Faig una mica de memòria i me n'adono que ja em calen dues mans per comptar els cops que he estat a la capital lombarda. Milano, comparat amb altres ciutats transalpines, no té ni caos, ni desordre, ni encant. Fins i tot, aquí, algun cotxe s'ha aturat al veurem palplantat en un pas de zebra. M'he atansat fins als Navigli, i m'han sorprès gratament. Es tracta d'una zona de canals on estan aflorant tot tipus de petits comerços al voltant, en el què voldria ser el Camden milanès, encara que amb la particular idiossincràssia italiana.

Tard, de nit, arribo a Trieste. Gràcies a la xarxa couchsurfing.com, m'acullen en un àtic destartalat de Piazza Goldini una neozelandesa i tres italians. L'hospitalitat és màxima i agraeixo reposar com cal després d'una jornada de divuit hores de tren. L'endemà em llevo i, mig compartint cafè mig tractant un esguinç de tormell d'un dels inquilins, em comenta més vergonyosa que reivindicativament allò de que Io non ci voglio stare piú in Italia.

Aquest discurs és un clàssic que comparteix la immensa majoria de jovent italià que conec. La joventut italiana està amargada al seu país, farta i desil·lusionada d'una societat en plena decadència. Des de fa un segle, o més d'un segle, la societat italiana conviu amb la Cosa Nostra siciliana, amb la Camorra napolitana, amb l'N'dranghetta calabresa. Des de fa cinquanta anys cultiva la corrupció i la incompetència, malversa fons públics i la seva classe política protagonitza els espectacles més fraudulents a la vegada que impunes d'una democràcia que es jacta de ser la setena economia mundial. Només amb aquest panorama és possible que un país engendri primer, i catapulti al poder després, una criatura com Silvio Berlusconi. Magnat de la comunicació i corrupte per definició, el primer ministre italià encarna i posseeix tot el que apassiona i desitja l'italià mig: dones, diners i un equip de futbol. Tot i la seva recent política xenòfoba i masclista, les seves contínues relliscades i els seus certosos escàndols, el premier italià de moment viu ben aferrat a la trona, degut al desencant de l'electorat i a les inexistents envestides d'una paupèrrima oposició d'una esquerra multipartita que s'esbocina.

La major part de la societat viu abduida pel què diu el Grup Mediaset (televisió privada) i la RAI (pública). Com que ambdues pertanyen al mateix patró, la diversitat en la creació d'opinió és nul·la. A més, Il Cavaliere domina també tot tipus de mitjans de comunicació escrits (tots menys el diari Reppublica?), i això converteix Itàlia en el paradigma de poble manipulat i la seva democràcia en una gran mentida. Certament preocupant.

El problema és que non c'è stata mai una revoluzione - diu. Una revolució que difícilment es donarà si tothom que vol complir els seus somnis ansia abandonar el país. On m'han acollit hi ha qui vol ser professor de teatre, qui voldria ser traductora, qui simplement vol una feina digne... qualsevol ofici a qualsevol lloc, ma lontano d'Italia.

Ara bé: pel que fa a façana, Itàlia m'encanta.

È affascinante. Fins i tot cauria gustosament en la fal·làcia d'opinar que és el país més maco del món. Té tot el que una agència de viatges convencional podria vendre a la seva fidel i acomodada clientela. Bressol del Renaixement, Itàlia rebossa història i cultura pels quatre cantons. Geogràficament parlant, no escatima en pics escarpats, llacs, platges i illes idíl·liques. A més, compta amb un reguitzell de ciutats de tots colors i mides que competeixen en desordre, caos i encant. Senza dubbio, Nàpols n'és la perla.
È anche puro divertimento. Si aquest esplèndid escenari el reguem amb una cultura gastronòmica excepcional, la musicalitat d'una llengua deliciosa i la teatral tarannà transalpí, obtenim un escenari ideal per gaudir de les vacances somiades.

Només cal decidir cap on volem mirar, i quina Itàlia ens toca veure o viure. Dues cares d'una mateixa moneda, dos universos paral·lels: la dicotomia italiana...

12 aportacions:

Anònim ha dit...

Sei un poeta!

Esperem més circumstàncies nòmades.

Un abraccio,

Joana

Anònim ha dit...

Eiiii Peti, Quin descrobriment!!! no sabia que escrivies així!!! super el relat!! Molta energia positiva per la resta de l'itinerari!!!
Deucito... catylandia

Jordi ha dit...

Ei mestre, gràcies per l'acostament a tots aquells que només veiem la part bonica d'Itàlia. Recordo que va ser sonada la vaga d'escombriaires que va patir Nàpols fa uns anys i que el crack d'en Silvio, a tenor d'una reunió de magnats europeus que s'havia de celebrar a Nàpols, va fer treure tota la basura que hi havia pels carrers per enviar-la.... als vorals de les carreteres properes a la ciutat. Vaja cabron.
Molta sort en el viatge, segueix-nos instruint lluís! si non e vero, e ben trovato!!

Una abraçada!

Monell

http://www.lsqueluchan.org/spip.php?article22

lluis ha dit...

@Monell,

El que és sonat també és el tema de la verdura de la Campania (Napoli), que està més contaminada que Txernobyl'86. Es recomana no consumir-ne: La mozzarella de buffala ja no és el que era...

@Tots,

Gràcies i en seguim parlant...

Jordi ha dit...

Ei germanet! Molt bo l'escrit i el regitzell de noms dels clans de la màfia...! Records al cel del principi (o la fi) de l'Adriàtic!!! Encara recordo la pluja torrencial que va caure-hi quan vaig visitar la citta!!! Uf!!! Quant de temps!! Que em poso melancòlic!!!
Records, sort i endavant amb el viatge!!!
Germà
PD: Passo el teu blog a la gent que ho demana, eh?

Anònim ha dit...

Potser a algú li sorpren la teva capacitat d'utilitzar mots i expressions que ni el mateix Pompeu Fabra empra en les construccions semàntiques. Per mi és una marxa enrera en el temps tot compartint pupitre escoltant les divagacions d'un professor que ens volia fer saber on era Alsacia y Lorena.
Seguiré ilustrant-me amb els teus magnífics relats.
Molta sort!
XAVI MASSANA

Gubi ha dit...

Hola peti! Pel facebook he vist l'enllaç al teu blog i hi he entrat.
A l'estiu em vas parlar del teu viatge, però no tenia ni idea de que ja l'havies començat!
Molta sort i molts km en el teu viatge! T'aniré seguint pel blog, si no et sap greu, i l'enllaçaré al meu!

SALUT!
Gubi.

lluis ha dit...

@ jordi
Passa el bloc als de la coražonada, si cal...

@ xavi
Quan en vam aprendre, amb un tal FRUTOS... ara surt tot a la llum! Tot be per l'India?

@ Gubi
No sabia que tenies un bloc! Passa'l que farem uns favoritos!

Visča elš teclatš balcanicš!

Anònim ha dit...

Lluís!!
Quina enveja que em fas...A la uni no s'aprenen aquest tipus de vivències. Així que, siusplau, no deixis d'escriure que gaudeixo molt llegint els teus relats i crec que és un sentiment general.

Molts petons i molta sort!!!

Laura

Mª Dolors Sala ha dit...

Luis segueixo el teu bloc, disfruto moltíssim, seguirem en contacte per el correo electronic. Mua mua. La mare.

Gemma ha dit...

Boníssim!!! :))) ...esperaré el pròxim relat amb impaciència...No ens facis esperar! Molta energía lluis!!!

Gemma S

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Com que veig que la majoria de gent que et segueix són joves no gosava posar comentaris, però com que he vist el de la mare...
Veig que t'ho passes molt bé i, és clar, cada país té les seves coses bones i d'altres no tant.
Que segueixis gaudint del viatge.
M. Roser

Publica un comentari a l'entrada