/*script data*/

Rússia: La gran babutxka està malalta


Rússia és una gran babutxka: sàvia i vella, de cabell gastat i blanc, una mica estricte però entranyable, molt entranyable i acollidora. Durant l'últim segle, ha estat valenta i dominadora, respectada arreu, amb personalitat de ferro i d'ideals nobles i honrosos. Ha patit, ha lluitat contracorrent durant molts anys, ha vençut, s'ha entrebancat, ha caigut, s'ha refet, ha tocat el cel, ha tornat a caure i qui sap si ara es tornarà a aixecar. Ara per ara, Rússia és una babutxka malalta, i agonitza.

Diuen els seus néts que a l'àvia Rússia, casada durant setanta anys amb el comunisme, li va costar acceptar-ne la viudetat. En plena depressió inicial, la gran matriarca va voler imposar un nou estil de vida i costums a casa que no van agradar a catorze de les seves filles més rebels, que en forma de catorze Repúbliques, i en absència del pare, van decidir emancipar-se'n i fer així realitat velles reivindicacions sobiranistes, i fins i tot algunes poder, per fi, flirtejar amb Europa i el demonitzat capitalisme. Al veure's tota sola, abandonada, perduda, la seva debilitat la va fer presa fàcil d'infeccions i virus que hi vivien de forma latent, concretament d'un anomenat oligarquia, que actualment s'aprofita de la vella babutxka maltractant-ne la seva gent i exprimint fins l'última gota de la seva abundant i mundialment preuada energia.

La virulència d'aquest virus és senzillament terrible i el seu comportament és insanament egoista. Com que el 30% de la copiosa pensió de la babutxka, o altrament dit la riquesa del país, engrossa les arques de només 51 individus o processos virals, es genera un desequilibri patològic, i això fa que el 20% del seu cos, en forma de trenta milions d'habitants, es vegi obligat, sense tractament, a malviure sota el llindar de la pobresa, cada dia més aprop de la necrosi. A la pobra babutxka, els anys de descontrol post-viudetat li estan passant factura, i potser li caldria respirar aire fresc, però els processos virals, que no canvien de nom però que cada quatre anys muten, en lloc de subministrar-li aire li subministren hermetisme, grans dosis de corrupció i autoritarisme.

És tant nociu i violent aquest virus, que castiga severament qui intenta combatre'l, contrarrestant tot anticòs possible: fa desaparèixer impunement candidats presidencials durant dies, mata Politovskaies en plena llum del dia, i són tant llargs i consistents els seus tentacles que se sent immune fins i tot en territori hostil, a Europa, on aplica directament Poloni a tothom qui l'investiga. La situació és tan crítica, que davant aquest desalentador panorama, la babutxka plora i no fa més que accelerar el seu procés d'envelliment, al veure's impotentment abandonada per la seves defenses, pel seu sistema immunològic en forma de joventut educada i treballadora. Ells i elles somien en els EUA (la veïna que li va amargar durant anys l'existència), en Canadà, en trencar l'entelèquia que suposa aconseguir qualsevol visat per desaparèixer, i qui sap si visitar-la, algun dia, en aquell gèlid asil siberià on potser despedeixi en soletat els seus últims dies.

Tota classe de metges i experts d'arreu del món se la miren, en la distància, sense gosar proposar, en veu alta, un tractament de xoc que almenys paliés el seu dolor i millorés la seva qualitat de vida. Les farmacèutiques internacionals, que davant d'altres babutxkes menys malaltes actuen de forma hiperactiva, per variar i per algun desconegut motiu, no volen o no els interessa desvelar l'antídot pel virus. Com salvar la babutxka, o com lluitar contra un virus: un organisme terrible, sense escrúpols ni vida.

3 aportacions:

lluis ha dit...

A vegades, les cèl·lules que normalment contribueixen al desenvolupament de l'organisme, es rebelen contra ell mateix, destruint-lo. La pobra babutxka, i ja hi comença a estar acostumada últimament, ara li toca afrontar de nou un tumor en forma de terrorisme. Només li faltava això.

Anònim ha dit...

Genial gran metàfora!
GH

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Suposo que després faràs un recull de tot el que vas escribint...Fantàstica la metàfora de la babutxka!!! Gràcies per contestar la meva pregunta. No sé si ets futboler, però estic sentint petards i això vol dir que en un dels partits "estrella", ha guanyat el Barça, no sé per quants...
Aquí pots xutar pilotes de neu.
M. Roser

Publica un comentari a l'entrada