/*script data*/

El parèntesi xinès?


Després de vint dies a Korea, demà agafo el ferry cap a Tianjin. Això vol dir moltes coses. Vol dir que enyoraré moltíssim la sauna, on m'he higienitzat i he pernoctat incomptables nits, i l'hospitalitat koreana. Vol dir que difícilment tornaré a estar en un país on l'innocent cos de policia recull rodamóns que vaguen per les seves carreteres i els convida a dinar a casa seva, o en ciutats on em guardin la motxila durant dies a comissaria sense preocupar-se de si hi porto Titadine, Amonal o quantitats ingents de substàncies estupefaents. També vol dir que rarament tornaré a estar en establiments hostelers on els treballadors comparteixin sabrosos àpats i incomptables ampolles de soju amb els hostes sense demanar un sol wan a canvi. Korea és així.

Korea és una terra que, sense la sofisticació i l'extravagància japonesa (les comparacions són odioses), està desenvolupant una identitat pròpia intentant enterrar per sempre el cert complexe d'inferioritat d'un país històricament sotmès al jou imperialista primer de Japó, i després de Rússia, Xina o els EUA. El país està revolucionat tecnològicament i avança amb passos ferms i ritme frenètic com a bon Tigre Asiàtic que és. L'assignatura pendent, com sempre, és la perenne qüestió de l'anhelada reunificació nacional, un procés complex que sense dubte, tard o d'hora, obtindrà llum verda si s'escolta la voluntat ciutadana.

Agafar un ferry cap a Tianjin també vol dir entrar a la Xina. Poc es pot dir que no se sàpiga, des de fora, d'aquest gegant que creix i creix sense límit conegut. Exòtic, apassionant, creador d'un nou ordre mundial... i capaç del millor i el pitjor: pot organitzar uns Jocs Olímpics fantàstics i donar una imatge sensacional mentre destrueix ecològicament i culturalment l'altiplà del Tibet, o pot erigir-se com un nou referent mundial mentre acaba despietadament amb qualsevol corrent d'idees i pensament contestatari que difereixi del sistema.

M'arriben ecos que m'anticipen que la plataforma blogspot i per extensió Circumstàncies Nòmades ha sucumbit al filtre de la censura xinesa, pel què es presumeix complicat que pugui seguir actualitzant el bloc amb la freqüència amb que ho he fet fins ara. Que la febre censora arribi a un bloc tan inofensiu i amb cinquanta escasses visites diàries no és més que un símptoma evident de la terrible i sistemàtica política de veto que aplica aquest gegant, on ja intueixo que tot s'hi val en nom del business i del progrés. S'afegeix a aquesta llista d'incompatibilitats virtuals amb la República Popular de la Xina plataformes tant subversives i conspiratòries com facebook o intermitentment wikipèdia.

Com que afortunadament internet és ingovernable, hi ha certs mètodes per burlar la censura, i tant aviat com senti la necessitat de torna a agafar l'estil·logràfica (ric) intentaré desxifrar-los. Sincerament, escriure un bloc i tenir feedbacks dels lectors és una experiència altament gratificant que aporta moltes satisfaccions, però també admeto que un parèntesi m'anirà bé per reprendre'l més endavant amb més ganes i energies renovades.

D'aquí un mes, el meu visat diu que he d'abandonar momentàniament Xina, i no tinc cap dubte que des de Hong Kong Circumstàncies Nòmades tornarà amb un torrent de circumstàncies i complements circumstancials per relatar. Així doncs, i si no ens tornem a llegir fins l'any que ve,

molt bones circumstàncies a tothom!!!

9 aportacions:

Anònim ha dit...

Jooooop! :( Et trobaré a faltar lluis!! Sempre tant lluny i aprop a la vegada!! ahhhhhh... deixa't el moustache per trepitjar fort i marcar tendència sobre el gegant asiàtic! Disfruta moltíssim lluis.. sempre amb els ulls ben oberts! Esperaré amb impaciència el proper relat... de veritat!

Gemma S.

Anònim ha dit...

Molt Bona Xina!
GH

Anònim ha dit...

Gràcies guapo ! Per compartir les teves vivencies. Cada dia em sorprens més ! Mare meva qui pogues estar on ets ara! I gaudir d'aquest viatges ! I l'aprenentage que estas fent ! Moltes petons i energia ! OLgueta

Anònim ha dit...

Oooooo!!! L'aficio et trobara a faltar!!!
Salut i fins despres!!!

Anònim ha dit...

Aixó no si val, no m'agraden aquestes vacaces forcades. Si pots burla la censura. Ulls ben
oberts.

Milos

Anònim ha dit...

No se si llegiràs això abans de creuar la difusa, però alhora contundent, línia de la frontera de l'Estat xinés.

En tot, sàpigues que et sentim, t'acompanyem i t'estimem. Seguim amb tu aquest viatge que, d'alguna manera, també ens l'hem fet nostre.

Bones vacances (sempre van bé, encara que sembli que viatjant sempre se n'està) i que gaudeixis, com a mínim tant com ho fem nosaltres llegint-te.

Salut i força Lluís!

Aran

Anònim ha dit...

Lluís et trobarè a faltar molt els teus relats!! bon any nou i fins aviat!! una gran abraçada i molts petons!!!
Glòria

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Una gent interessant aquests koreans...espero que els xinesos també t'acullin bé. Crec que aquí el canvi d'any és força especial, tu ves acumulant cultureta.
Que tinguis una bona sortida d'aquest any i una millor entrada del proper.
Salutacions festives,
M. Roser

Anònim ha dit...

Ostres Lluís!!
No sabia res de tu des de fa molt de temps, i me n'entero per la ràdio que estàs fent les Xines!! Sempre has sigut una mica cul inquiet, però pensava que ja havies trobat un camí a Barcelona...
Espero que tot et vagi genial i per qualsevol cosa ja ho saps... Jo, entre aquest estiu i el passat, tmb vaig fer part de la teva ruta (sud-est asiàtic, part est Xinesa: des de Pekin a Hong Kong).
Un petonàs i cuidat molt!! i tapa't!
Marta Parisi

Publica un comentari a l'entrada