Aigua, mentides i bombes de rutina

Festival de l'Aigua a Kyaukme

Després d'uns dies encallat a Mandalay, aconsegueixo sortir-ne i m'apropo a Thazi, un quiet poble (això penso) cami al llac d'Inle. Baixo de l'autobús, i en lloc de moto o bicicleta, el mitjà de transport per arribar al centre de Thazi és un atrotinat carro de cavalls. Sense temps a ubicar-me, em buiden una galleda d'aigua sencera a sobre per recordar-me que avui és l'últim dia del Festival de l'Aigua.

La família que regenta l'hostal és encantadora, i mentre m'assorteixen de tovalloles i m'eixugo, presencio una violentíssima batalla campal al carrer principal de Thazi, d'aquelles que només havia vist a la tele, entre joves del poble que s'estomaquen amb taulons de fusta i fan volar pedres d'un diàmetre considerable entre una cortina de fum negre. Disturbis entre bandes locals. Després del tan humà morbo inicial, i al veure que no tenen intenció de parar, giro cua esgarrifat cap a l'interior de l'hostal mentre, innocent de mi, li demano a la mestressa per la presència de la policia. Com vols que vinguin? ells també van borratxos! em diu. I Es resigna: Cada any passa igual, deixa'ls. Tothom s'emborratxa salvatgement pel Festival de l'Aigua perquè són els únics dies que tenen lliures durant l'any i llavors, passen aquestes coses... el govern els paga un dòlar al dia per treballar fent carreteres durant deu hores, 360 dies a l'any, a 40 graus, estan desquiciats, què vols que facin...? després venen els militars a demanar-los si estan contents amb la feina, amb kalaznikov's sota el braç, els hi donen dos dòlars si diuen que tot va bé i vinga... per cert saps que ahir hi va haver un atemptat a Yangoon?

No ho sabia. En plenes cel·lebracions del Festival de l'Aigua, hi va haver tres detonacions al centre de Yangoon amb un balanç oficial de nou morts i seixanta ferits. Això és el balanç oficial, em diu - no te'l creguis mai, va ser una massacre*. Jo no em puc estar de demanar-li de qui creu que és l'autoria. Somriu i, convençuda, assenteix amb el cap: han sigut ells. Posteriorment, un altre ciutadà em confirma l'autoria del govern. Això funciona així des de que jo tinc memòria, no toleren les aglomeracions i pensen que aprofitem qualsevol ocasió per conspirar.

Evidentment res d'això ha arribat a Europa, almenys als mitjans de comunicació de masses. Al cap de dues setmanes, quan torno a Yangoon, llegiré al Myanmar Times, diari en anglès i un altre panfleto del Règim, que les vies d'investigació oficials apunten l'autoria dels fets a una col·lecció d'acrònims que no són ni més ni menys que, per una banda, tots els grups insurgents de les inestables regions tribals del país, i per una altra, tots els grups polítics que intenten fer oposició, encapçalats per l'NLD**, partit que sobreviu amb la seva carismàtica líder i Nobel de la Pau en arrest domicilari, Aung San Suu Kyi, The Lady.

Te o cafè? Em passo tot el matí xerrant amb la mestressa. Bé, millor dit, només parla ella. El seu germà va marxar del país després del convuls 1988, un any clau en la història contemporània de Birmània, i viu als EUA. Ha vingut quatre cops en vint anys, però quan ve és divertídissim (literalment). Una comitiva d'espies li va al darrere, això és un poble i ens coneixem tots... queden retratadíssims. Ell no és feliç als EUA, però té una feina, diners... i electricitat cada dia! Nosaltres, cada nit hem de robar l'electricitat del carrer pel funcionament de l'hostal, i ens veiem obligats a subornar la policia perquè no ens denunciin, però no tenim elecció... vols que t'expliqui el què li van fer els militars a un noi que tenia una cerveseria a...

Un altre dia, i un altre testimoni del patiment i de la profunda indignació amb la dictadura birmana. I són sempre dones, amb una serenitat envejable i entre ironies i somriures, les que donen el pas endavant per descarregar tot el seu enuig contra el règim, a gent com jo, perfectes desconeguts que ni tan sols ho demanen.

* Llegiu l'últim birmanietat, "Visca Birmània", per conéixer
una estimació extraoficial i fidedigne dels morts totals en l'atemptat de Yangoon.
** A data de 5 de maig la nova llei electoral ha forçat la dissolució de l'NLD
ja que veta la presència en llistes de ciutadans que hagin
estat a la presó (la majoria dels seus membres, Suu Kyi inclosa).