Després del Festival de l'Aigua, Birmània pateix una operació tornada massiva de les seves classes benestants que fan via cap els seus llocs d'origen, després de disfrutar d'uns dies de vacances. Les escasses places de transports públics s'omplen ràpidament de gom a gom i és fàcil quedar-se encallat, sense bitllet, durant varis dies, en un indret determinat, i què millor que fer-ho a l'esplèndid llac d'Inle.
A l'est del país, Inle és un autèntic oasi de tranquilitat degut a la seva immensitat, i encara que rebi forces visites de turistes locals mai es té la sensació d'aglomeració o saturació. El clima, benevolíssim, contrasta amb els inferns de Yangoon i Mandalay, i convida a repassar-se en bicicleta llac i voltants, poblats per múltiples vil·les que combinen una vida híbrida en aigua i terra ferma. Moltes d'elles tenen els habitacles elevats varis metres d'altura i substitueixen els carrers per canals, les seves motos per canoes i el paviment per aigües superficials. Només cal combinar bicicleta i canoa i perdre's tants dies com es vulgui per aquesta col·lecció de petites Venècies rurals.
Entre tribus més o menys desenvolupades i més o menys aïllades, fa acte de presència un mite tribal com són les dones girafa. Si, aquelles dones que han tingut la dissort de créixer en una societat que cada any que passa els hi col·loca un anell daurat al coll, de manera que quan assoleixen l'edat adulta tenen tota la musculatura cervical atrofiada i les clavícules deformades i, conseqüentment, la retirada dels anells els suposaria una desnucada descomunal i per tant la mort instantània. Sembla ser que aquest costum ancestral es duu a terme per fer les dones poc atractives a tribus veïnes i que no abandonin, així doncs, la comunitat. Tinc ocasió de veure-les, però com era d'esperar un té la sensació d'estar en un zoo, i l'espectacle és tan lamentable i denigrant que abandono capcot aquest atemptat a la humanitat sense esma ni per fotografiar-les.
La setmana que passo al llac d'Inle em ve de perles per recuperar energies després de la duresa de l'estació seca birmana, així com per teclejar quatre Birmanietats. Inle té moltíssim potencial turístic, i de moment conserva l'equilibri perfecte entre progrés i genuïnitat. De ben segur que el dia que el turisme esclati a Birmània, serà un dels destins més sol·licitats.
A l'est del país, Inle és un autèntic oasi de tranquilitat degut a la seva immensitat, i encara que rebi forces visites de turistes locals mai es té la sensació d'aglomeració o saturació. El clima, benevolíssim, contrasta amb els inferns de Yangoon i Mandalay, i convida a repassar-se en bicicleta llac i voltants, poblats per múltiples vil·les que combinen una vida híbrida en aigua i terra ferma. Moltes d'elles tenen els habitacles elevats varis metres d'altura i substitueixen els carrers per canals, les seves motos per canoes i el paviment per aigües superficials. Només cal combinar bicicleta i canoa i perdre's tants dies com es vulgui per aquesta col·lecció de petites Venècies rurals.
Entre tribus més o menys desenvolupades i més o menys aïllades, fa acte de presència un mite tribal com són les dones girafa. Si, aquelles dones que han tingut la dissort de créixer en una societat que cada any que passa els hi col·loca un anell daurat al coll, de manera que quan assoleixen l'edat adulta tenen tota la musculatura cervical atrofiada i les clavícules deformades i, conseqüentment, la retirada dels anells els suposaria una desnucada descomunal i per tant la mort instantània. Sembla ser que aquest costum ancestral es duu a terme per fer les dones poc atractives a tribus veïnes i que no abandonin, així doncs, la comunitat. Tinc ocasió de veure-les, però com era d'esperar un té la sensació d'estar en un zoo, i l'espectacle és tan lamentable i denigrant que abandono capcot aquest atemptat a la humanitat sense esma ni per fotografiar-les.
La setmana que passo al llac d'Inle em ve de perles per recuperar energies després de la duresa de l'estació seca birmana, així com per teclejar quatre Birmanietats. Inle té moltíssim potencial turístic, i de moment conserva l'equilibri perfecte entre progrés i genuïnitat. De ben segur que el dia que el turisme esclati a Birmània, serà un dels destins més sol·licitats.
3 aportacions:
HOLA Lluis,el llac d'Inle es ideal per descansar de tantes experiençies que has viscut.Es interesant i molt preocupant lo de las dones jirafa,hem creia que això ja no existia, el mon es un contrast de mites.Adeu
lluis, cada cop amb sorprens mes amb les vivencies del teu viatge. Entenc perfectament que no et quedes esma per fotografia aquelles pobres dones jirafes.
Milos
Hola Lluís, he llegit que les dones jirafes pertanyen a una branca dels Karen i són nenes nascudes en dimecres de lluna nova...y ves per on, elles estan orgulloses de la seva condició.
Salutacions,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada