/*script data*/

Birmània Connection

Birmània Connection és genia i figura. Desimbolta com poques, li poso uns quaranta anys, i parla pels descosits mentre, des del taxi estant i camí de Yangoon centre, es gira contínuament per servir-me una tassa de café rere l'altre i fa que se'm disparin els nivells de cafeïna. He trobat un taxista que parla anglès, per si li vols demanar res. La veritat és que la son m'ha marxat de cop, entre cafés, xerrameca i l'espatarrant espectacle de les incomptables pagodes daurades que coronen la ciutat i que són símbols del budisme a Birmània.

Shwedagon Pagoda, la pagoda de les pagodes daurades birmanes és visible desde pràcticament qualsevol punt de Yangoon.


Des del taxi la ciutat em sembla prou decent i endreçada, molt distant de la imatge que la meva ment havia dibuixat. Birmània Connection té una anècdota per cada carrer per on passem i quan sobtadament canvia al francès entusiasmada perquè el taxista no l'entengui - C'est l'avenue de l'Université. Elle habite ici - rebo la primera clucada d'ull d'aquesta majoria absolutíssima que està en contra del règim. No m'ha calgut obrir la boca ni passar més de vint minuts al país per captar indicis de la lluita silenciosa i subterrània que Birmània lliura contra la dictadura, indicis que acabaran convertint-se en una costum quasi diària durant les quatre setmanes que hi passaré.

No calla. Al mail em vas dir que havies de vetllar pel teu pressupost diari - em diu. Jo sóc rica, tinc la sort de parlar idiomes i quan tinc feina de guia guanyo prous calérs. Mentre siguis a Yangoon, vine a menjar cada dia a casa meva, a dormir hauràs d'anar a la guesthouse que si et quedessis a casa em posarien a la presó, i no em ve massa de gust. Ah, i a tu et repatriarien. Has d'anar molt en compte amb el què facis a Birmània, de fet crec que ets massa jove per viatjar sol... deus tenir divuit o dinou anys, no? You're a teenager! Si cobrés un euro per cada any que em treuen quan intenten endevinar la meva edat, tindria diners per viatjar tota la vida.

Com que aquestes invitacions per educació no es refusen, vaig a dinar a casa seva ben content. Entre una calor ja abrasadora, xop de suor, i després d'enfilar un carrer irregular i malmès d'un barri decadent i salvatge del centre de Yangoon, arribem a un edifici de façana blanca despintada, on tota finestra i porta està enreixada amb barrots oxidats, rollo Carabanchel, colonitzat per la vegetació més anàrquica i amb la brutícia asiàtica omnipresent. Després de pujar dubitativament, entre més reixes, unes escales estretes de formigó, ens obre lentament la porta d'un auster però digne tercer pis la germana de Birmània Connection, rebatejada com a Se-Alé, nom que prenen les noies quan es preparen com a novícies budistes. Hi ha alguna cosa que no funciona en les entranyes de les circombolucions cerebrals d'aquesta noia, vestida amb una túnica rosa pàl·lida, de mirada perduda, dentadura malmesa i gastada, cara inexpressiva i totalment rapada com manen els cànons budistes. Contrasta de forma xocant amb la bellesa, encant, vitalitat i energia de la seva germana. Més endavant escoltaré l'esgarrifosa explicació d'aquesta abismal difèrencia i comportament.

Façanes de Yangoon


Posa la mà a l'interruptor. Mira, avui estem de sort - diu irònicament Birmània Connection - tenim electricitat. Això és una vergonya. No vull parlar del meu país perquè m'avergonyeixo, però... som el país amb més recursos energètics del sud-est asiàtic, i només tenim electricitat tres dies per setmana. A Yangoon, la capital! Can you believe it? Això fa quinze anys no passava! Estem pitjor, molt pitjor. Té tota la raó. Els generals birmanis, actualment, es dediquen a vendre energia a la Xina i a Tailàndia, i a signar contractes amb els monsieurs de la francesa Total (tot i el teòric bloqueig internacional) per construir milers de quilòmetres de tuberies que reparteixin gas birmà arreu del món, mentre no és capaç de subministrar energia suficient al país que governa. Ja ho veus, tenim un govern de pena. Com sempre, salta d'un tema a l'altre i a vegades em sento com si estigués fent un zàpping a la birmana. Ah, sobretot, has d'anar a la Shwedagon Pagoda durant la posta de sol perquè bla bla bla... Passen les hores, i després d'una dil·latada i interessant introducció al país de les pagodes daurades, em despedeixo de Birmania Connection i Se-Alé, que em prometen que resaran diàriament per mi durant els meus vint-i-vuit dies restants de viatge.

2 aportacions:

Anònim ha dit...

Teenager!!! Ja tornes a ser aquí, que be!! Escolte'm una cosa, no acavo d'entendre d'on surt aquesta mossa despempenant que t'esperava a la sortida de l'aeroport!!

Apa, que disfrutis!!

Tina

lluis ha dit...

Ei Tina benvinguda de nou,

És un dels contactes que em van passar de Yangoon. Ho dic al post anterior de l'onada vermella... a Circumstàncies Nòmades està tot lligat... Si te pierdes uno pierdes el HILO!!! hehehe!

Petons maca!

Publica un comentari a l'entrada