Potser fins fa deu anys, l'ús del transport aeri era símbol d'un glamour i d'una diferenciació que identificava a certs estrats socials, sent aleshores un color prou vistós d'una bandera que a les classes burgeses tant agrada anomenar exclusivitat. Per sort, l'arribada de les companyies de baix cost ha democratitzat l'ús d'aquest insubstituible mitjà de transport i ara és accessible a tothom, inclús a un passatge birmà ple de noies quasi analfabetes sospitosament desempleades.
Si el preu del bitllet és la cara de la revolució aèria, la creu segueix sent la desesperació per arribar als aeroports i les esperes eternes lligades a les vicissituts aeronàutiques, les deambulacions errants entre mostradors i terminals i l'infalible i insoportable duet llum-monotó (no perdona) dels filtres de seguretat. Resultat: A Bangkok, com a Girona, Reus o L'Alguaire, cal sacrificar una nit de son per agafar un vol matinal d'hora i mitja.
Molt gentilment, les hostesses d'Air Asia m'acomoden a la butaca. Mentre penso, preocupat, com afrontaré un trajecte sense poder abaixar les finestretes i respirar la pols, sense esforços sobrehumans per resistir a l'instint de buidat la bufeta, sense sotracs però amb turbulències i sense cap passatger extra que se m'abraoni a la poltrona, ens enlairem de Bangkok amb el repte de completar la informació requerida a les targetes d'immigració. Omplo amb les dades pertinents la meva butlleta i quan em disposo a iniciar una dolça becaina, la noia del costat m'estira del braç. Què hi poso, aquí? interpreto que em demana. Adéu becaina. De passaport birmani, no sap completar les targetes i no és capaç ni d'identificar on ha d'escriure el nom. Em passo el vol sencer ensenyant a completar les targetes d'immigració a un grup de noies de Mandalay que, diuen, venen de treballar de Bangkok. Això és la professió. A què us dediqueu? Hauríem de posar desempleades, no? Dubtes i silencis. I studying English Mandalay - diu una repensant-s'ho i vacil·lant. A Bangkok m'he comprat un portàtil - m'ensenya la factura. Ho he d'escriure a la casella goods to declare? Trobo bastant extranyes les circumstàncies d'aquestes noies però no tinc temps d'entendre res ni fer més preguntes perquè quan me n'adono estem aterrant a Yangoon.
Faig cua a immigració havent comès l'innocent error de portar a la bossa de mà el totxo biogràfic de The Lady. Estic convençut que si s'hi esmeren una mica me'l requisaran, però l'inoperant control policial ignora els extrangers, i mentre m'estampen l'acceptat al visat birmaní veig que, just a la sortida de passatgers, una elegant silueta verda oliva, esvelta, de pell fosca, cabells negres com la nit i ulleres de sol ja m'espera amb un supertermo de cafè a les mans: Birmània connection.
Si el preu del bitllet és la cara de la revolució aèria, la creu segueix sent la desesperació per arribar als aeroports i les esperes eternes lligades a les vicissituts aeronàutiques, les deambulacions errants entre mostradors i terminals i l'infalible i insoportable duet llum-monotó (no perdona) dels filtres de seguretat. Resultat: A Bangkok, com a Girona, Reus o L'Alguaire, cal sacrificar una nit de son per agafar un vol matinal d'hora i mitja.
Molt gentilment, les hostesses d'Air Asia m'acomoden a la butaca. Mentre penso, preocupat, com afrontaré un trajecte sense poder abaixar les finestretes i respirar la pols, sense esforços sobrehumans per resistir a l'instint de buidat la bufeta, sense sotracs però amb turbulències i sense cap passatger extra que se m'abraoni a la poltrona, ens enlairem de Bangkok amb el repte de completar la informació requerida a les targetes d'immigració. Omplo amb les dades pertinents la meva butlleta i quan em disposo a iniciar una dolça becaina, la noia del costat m'estira del braç. Què hi poso, aquí? interpreto que em demana. Adéu becaina. De passaport birmani, no sap completar les targetes i no és capaç ni d'identificar on ha d'escriure el nom. Em passo el vol sencer ensenyant a completar les targetes d'immigració a un grup de noies de Mandalay que, diuen, venen de treballar de Bangkok. Això és la professió. A què us dediqueu? Hauríem de posar desempleades, no? Dubtes i silencis. I studying English Mandalay - diu una repensant-s'ho i vacil·lant. A Bangkok m'he comprat un portàtil - m'ensenya la factura. Ho he d'escriure a la casella goods to declare? Trobo bastant extranyes les circumstàncies d'aquestes noies però no tinc temps d'entendre res ni fer més preguntes perquè quan me n'adono estem aterrant a Yangoon.
Faig cua a immigració havent comès l'innocent error de portar a la bossa de mà el totxo biogràfic de The Lady. Estic convençut que si s'hi esmeren una mica me'l requisaran, però l'inoperant control policial ignora els extrangers, i mentre m'estampen l'acceptat al visat birmaní veig que, just a la sortida de passatgers, una elegant silueta verda oliva, esvelta, de pell fosca, cabells negres com la nit i ulleres de sol ja m'espera amb un supertermo de cafè a les mans: Birmània connection.
1 aportacions:
Hola Lluis, ben retrobat. Tu que dubtaves sobre si anar a Birmania o no, ara n'estas ben satisfet. Quina arribada mes curiosa...be, ja aniras explicant coses. Aqui que ja feia caloreta, avui ha nevat al Pirineu, plou i fa un fred que pela!!!
Una abraçada,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada