Faldilles i Maquillatge

Dones enfeinades thanakades partint
un fruit sec cuyo nombre no puedo acordarme

Birmània és el país on, fins ara, he tingut més la sensació de trobar-me en una zona de transició. Geogràficament parlant, forma part del sud-est asiàtic, però el seu enclavament clau l'ha convertit en una amalgama de cultures i ètnies, un melting pot que dirien els anglesos, el punt on conflueix l'Índia, la Xina i el sud-est asiàtic. Dedueixo que, degut a l'antiga condició birmana de límit oriental de l'imperi britànic (algú m'ho confirma?), la influència de l'Índia britànica fou tal que va aportar un influx migratori major al dels respectius veïns de manera que, actualment, estar a Birmània significa ja tastar i començar a assaborir el regust hindú mesclat amb els incomparables somriures orientals asiàtics. Els continus moviments migratoris en aquesta zona han establert fins a vuit grups ètnics que constitueixen la ara anomenada Unió de Myanmar (el 1988 la Junta militar va canviar el nom del país, sense aprovació unànime internacional) i, tot i les evidents diferències culturals, la immensa majoria comparteix i regala a aquest país-frontissa asiàtic costums i hàbits tan ancestrals, identitaris i quotidians com el thanakha i l'ús dels longyis, omnipresents a tot carrer i poble que aterrem.

El thanakha és un maquillatge fet amb la fusta de thanakha (certament) que utilitzen exclusivament dones i criatures, diàriament, amb funcions de protecció solar i com a tractament cutani. És de coloraines i àmpliament utilitzat, de fet la gent que no va pintada és una petita minoria. La forma d'aplicació és tan variada com la seva coloració, i trobem des de noies amb dues circumferències perfectes de maquillatge a cada galta fins a nens amb tota la cara empastifadíssima d'aquesta teràpia natural. Àvies, dones, noies, nenes, nens, nadons, camperoles, cuineres, oficinistes, telefonistes, venedores, riques, pobres, maques, lletges, senzilles, sofisticades... el thanakha no entén de diferències. Combinat amb les acoloridíssimes faldilles estampades fa que la dona birmana, certament, faci patxoca.

Passarel·la Yangoon Longyis Week'10 i
Taxista i passatger amb longyis a Mandalay

Els homes birmans, poc amics de metrosexualismes, es fan els longuis de teràpies i vesteixen longhis. El què d'entrada sembla, a ulls d'un forani, una peça de roba del més freak i inusual no és altra cosa que un emblema nacional, i de la mateix manera que amb el maquillatge, l'excepció és no fer-ne ús. Es tracta d'unes faldilles immenses de colors foscos que s'anusen a l'alçada del melic però que requereixen, a diferència del model escocès, l'ús de roba interior. Acompanyats de qualsevol camisa o samarreta al tronc, els longhis donen una genuïnitat brutal a la vestimenta nacional alhora que li enclasten una pantoflada enorme a les tendències fashion que arriben del sud-est asiàtic i de Xina.