Deliri nerozzurro al Football Cinema

A la pissarra ho diu ben clar: a partir de la 01:15h,

Inter-Barça en directe al Football Cinema de Nyaungshe

Si hi ha algun esdeveniment a Birmània que aixeca passions i genera autèntica devoció és, amb el permís del budisme, el futbol. La sobèrbia campanya de marquèting de la Premier League anglesa a Àsia ha alienat completament els birmans, que engolleixen més futbol que l'home del bar del Riera de Tordell. De fet, compto fins a més de deu diaris de futbol als quioscs, l'única premsa seria en un país sense llibertat d'expressió. Són motiu també de veneració les competicions europees, àmpliament seguides malgrat que es disputin a hores intempestives. Això fa que sorgeixi un greu contratemps, doncs a Birmània rarament hi ha subministrament elèctric nocturn, i per satisfer les necessitats futbolístiques dels birmans neix la figura del Football Cinema, un emplaçament dotat amb dos luxes com són una televisió roent i una antena suficientment potent; mentre que un generador hi posa la corrent. La devoció al Déu gol és tal que el Football Cinema ha esdevingut un element tan imprescindible en qualsevol localitat del país com el monestir budista, la pagoda daurada o els mercats carregats d'ambient.

Després d'algunes indagacions, localitzo junt amb un finlandès, un belga i una irlandesa el Football Cinema de Nyaungshe. Portem des de les vuit de la tarda fent l'escalfament, i a partir de la una, en la fosca nit, amb el poble totalment mort, mentre els bars i llars d'Occident comencen a vibrar amb la melodia de la Champions League, un home guarnit amb els característics longhis tiba d'una corda per arrancar el preciat generador de corrent. En aquest moment, tots els Football Cinema del Birmània, espais amplis, vetusts, amb estores i sense cadires s'omplen de gom a gom i es vesteixen amb les seves millors gal·les per veure aquest magne esdeveniment. Una dona, l'única presència femenina entre fins a noranta birmans, em cobra 300 kyats d'entrada (vint cèntims, preu d'extranger) per seure a terra tot gaudint d'una vetllada que presumeixo memorable de l'esport rei.

Aquella nit, el dia de l'anada de l'Inter-Barça, és respirava l'ambient de les grans ocasions, de nit màgica, al football cinema de Nyaungshe. Jo, amb tot allò de que el Barça patrocina Unicef, que juga maco i desprén aquells valors universals que sembla que són referents, confiava en que l'afició, que omplia fins la bandera la instal·lació, portaria en volandes al Barça cap a un resultat esperançador. Però no va ser així, perquè l'afició birmana es va posar la pell dels tifosi, doncs no perdona la condició de botxí dels blaugrana sentenciant el glorificat United en la passada edició. Amb el xiulet inicial, el Football Cinema es va tenyir de neroazurro amb l'excepció de quatre monjos budistes culés. Ni les seves pregàries van ser suficients per obtenir un resultat positiu, i anoto un altre motiu per no creure ni en Buda ni en Déu.

Me les prometia molt felices després del gol de Pedrito...

Però va marcar primer Pedrito i salto, talment com si tingués molles al cul, del seient. Mentre cel·lebro el gol me n'adono que estic sol, més que mai, davant aquell regimen. Ni els budes reaccionen, suposo que meditaven silenciosament. El contingent europeu, per fer la guitza, decideix fer costat als transalpins. No cal ni dir que, a mida que avança el partit, em canvia l'expressió de la cara progressivament i el tercer gol de Milito porta el deliri col·lectiu a l'ambient. Acabo sent motiu de mofa, sense hostilitats, a mida que l'Inter aixeca el marcador, i només em queda confiar en les pregàries, els mantres i tota la parafernàlia budista per la tornada, que tornaran a ser insuficients.