Money, money

Amb uns fardos: el bitllet més gran equival a 0,60 cèntims d'Euro

El primer dia d'estada a Yangoon, Birmania Connection em porta a Bogyoke Market, perquè canvïi els dòlars. L'aïllament internacional de Birmània fa que no estigui inclosa en la xarxa mundial de bancs i caixes, i no hi ha visa, ni mastercard, ni american express ni xec de viatge que valgui. El dòlar en metàl·lic és el rei de l'economia. S'ha de portar a sobre tots els diners que tinguem previst gastar-nos en la nostra estada, trincu-trincu. Cal, però, comprar també moneda local que és la d'ús habitual en la majoria de situacions quotidianes. Per fer-nos una idea de quan hauríem de rebre per cada dòlar, Xe.com és el portal d'internet per antonomàsia per comprovar equivalències oficials de divises. Si mirem a quan està el canvi del Kyat birmà, ens adonarem que per cada dòlar hauríem d'obtenir 650 kyats.

Entrem al mercat, girem dues cantonades i quan el carreró lateral es fa cada cop més estret, en una botigueta de tèxtils amb una immensa lona ratllada que atura un sol de justícia, una jove adolescent, empastifada de thanakha, treu la calculadora i ens disposem a negociar el canvi. Aquest bitllet comença per CB, no m'agrada - diu refusant-me uno de los grandes. Quan ha acabat d'examinar la resta dels meus bitllets, em proposa un canvi de 995 kyats per dòlar. Miro a Birmania Connection, que assenteix, i incrèdul, sense entendre res, procedeixo al canvi. 650 contra 995 al meu favor, quina ganga! M'està donant bitllets falsos?

Això que sembla tan clandestí i obscur és la normalitat a Birmània. Les taxes oficials de canvi diuen una cosa i la realitat és ben diferent; de forma que s'arriba a rebre fins a un 50% per sobre de la quantitat oficial al comprar divisa local. El què d'entrada sembla una ganga no deixa de ser el mirall del funcionament de l'economia d'un país. Un exemple pràctic: Els extrangers hem de pagar obligatòriament els trens, de titularitat estatal, en dòlars. Si un bitllet val 5 dòlars, oficialment el govern s'embutxaca uns 3300 kyats, encara que subterràniament se n'està embutxacant 5000. Està claríssim que aquesta diferència no declarada oficialment, que arriba a ser de més del 30%, va destinada en qualsevol negoci brut, com per exemple l'adquisició de recursos nuclears via Corea del Nord o la dotació d'infraestructures a una de les principals fonts d'ingressos del govern birmà: el tràfic de la molt apreciada heroïna birmana.

Si algú que llegeix el bloc viatja a Birmània, ha de tenir un parell de coses clares, claríssimes. Un bitllet de X dòlars arrugat, tenyit o doblat és inútil. Literalment. Hi ha una obsessió malaltissa pels dòlars nous, cruixents i sortits del forn. Si els hem guardat amb un plec al mig difícilment ens els acceptaran, o si els portem amagats en un cinturó de viatge, hem suat i s'han destenyit una mica, costarà col·locar-los. Contrasta això amb els bitllets locals on la premissa sembla ser absolutament la contrària. A més, i heus aquí la importància d'arribar llegit, estudiat i plannificat als destins on es viatja, Birmània no accepta bitllets de cent dòlars el número de sèrie dels quals (una notació en la què mai heu parat atenció en un bitllet) comenci amb CB, per motius, segons ells, de seguretat - sembla que són molt fàcils del falsificar. Ja podem tenir cincuenta de los grandes, que si estan seriats per CB seran tan útils com el paper de vàter. Té guasa, perquè quan torni a Bangkok, i independentment de números de sèrie o antiguetat de bitllet, com arreu del món, els acceptaran. Sort que tot aquest galimaties només és dóna a Birmània (fins ara).