/*script data*/

Visca Birmània!


Al matí, d'hora, es hora de tornar a l'aeroport internacional de Yangoon i despedir-me, emocionat, de Birmània. Aquest cop, a l'avió, se m'asseu al costat una dona elegantíssima que omple amb total naturalitat la butlleta d'immigració fent-me només una pregunta*. Li demano el bolígraf per omplir la meva i em comenta que visita Bangkok per veure uns amics i fer una mica de shopping. És una llàstima - em diu - el meu marit últimament està molt enfeinat i no m'ha pogut acompanyar. És metge. Li demano a quina especialitat es dedica i contesta cirurgia. Saps, l'atemptat del gov... calla prudentment, però segura d'haver transmés el què volia. Hi va haver nou morts, no? li demano. De moment més de cinquanta i pujant, a més d'uns quatre-cents ferits... a l'hospital estan desbordats, diu tot corregint-me.

Vint-i-vuit dies de visat han sigut suficients per adonar-me que Birmània pateix gairebé de tots els mals possibles. Malversació energètica, explotació infantil, tortura, censura galopant, terror als carrers, neteges ètniques de minories en zones frontereres, epicentre mundial del tràfic d'heroïna... tot gentilesa dels més de quaranta anys al poder d'una corrupta i tirànica dictadura militar que sembla invencible. Una propera pantomima electoral difícilment canviarà la situació, on fins i tot un sector reaccionari i de la lluita comença a considerar la política d'oposició pacífica de la carismàtica The Lady naïf i inútil, després de vint anys d'esperances frustrades i il·lusions perdudes. Fregar el cel amb els dits el 1988 va portar de la mà unes tragèdies de les quals una generació de birmans encara es recupera.

Birmània lluita per sortir del pou.

De com es resoldrà tot plegat, si mai ho fa, en té una clau l'estimada i enyorada Xina, que subministra les necessitats que la Junta Militar veu privades pel bloqueig internacional. Si, l'armament amb què els militars intimiden, reprimeixen, executen i dominen la població és cortesia de la Xina, a canvi d'energia. Alerta amb la Xina, alerta, que està condicionant d'una manera espectacular i de forma negativíssima el desenvolupament d'Àsia sencera, desde Laos a Pakistan passant per Birmània, a més de part d'Àfrica. És hora d'ampliar els horitzons i afegir un nou company als habituals Estats Units d'Amèrica o Israel en la llista de franquícies que representen el dimoni al planeta.

Potser no és un destí de lluna de mel, però malgrat tot, visca Birmània. Perquè enlloc més he pujat al sostre de furgonetes tan hipercarregades com les birmanes i he sentit el vent a la cara en trajectes memorables entre castells de mercaderies miraculosament estables. Perquè enlloc més he arribat a valorar de tal manera un luxe com l'electricitat diària. Perquè enlloc més he sentit la música de guitarristes anònims envaïnt els carrers en plena mitjanit, en la foscor i tranquilitat absoluta, just després que els generadors callin. Perquè enlloc més he descobert tresors ocults com Moulmein i les seves majestuoses postes de sol. Perquè enlloc més gira la cara a occident com de moment ho fa, per força, Birmània. Perquè enlloc més, i havent estat més temps en indrets complicats com Sicília o la Xina, mai ningú m'ha parlat sobre la dificilíssima realitat quotidiana amb la franquesa que ho ha fet la gent birmana en només vint-i-vuit dies. Perquè enlloc més he gaudit de tantes incomoditats com a Birmània. Perquè cap país m'ha seduit prou com per escriure'n tretze articles. Per tot això i moltíssimes altres coses que no sóc capaç d'explicar, visca Birmània.

Moulmein

2 aportacions:

raka ha dit...

lluisssss com sempre un plaer llegir els teus escrits!!vinga vagi be tiooo!!

M. Roser ha dit...

No sé com pot sobreviure un turista una mica "escanyolit", tot sol, en un país on es passen peripècies de tota mena...
" chapeau ",
M. Roser

Publica un comentari a l'entrada