Escriu Mohammed Tajà

Al principi, l'itinerari de Circumstàncies Nòmades havia de ser ben diferent del què finalment s'ha portat a terme. La idea inicial era creuar un grapat de països musulmans abans d'arribar al subcontinent hindi, però en el seu dia circumstàncies burocràtiques no ho van permetre. En aquell moment, de totes maneres, ja havia somiat prou per forjar una extranya (ho admeto) curiositat i fascinació pel món islàmic. Suposo que el fet que un dogme sigui capaç d'alienar d'una manera tan absoluta i condicionar l'estil de vida de tanta gent al s. XXI, en què la globalització està present arreu del món, fa que se'm desperti la curiositat per saber què s'hi amaga en tots aquests països que no volen ni sentir a parlar de la desvinculació de les seves vides de l'Islam i d'un aspecte tan essencial per les llibertats de les persones com el laïcisme a nivell estatal.

Així doncs, Bangladesh és el primer país asiàtic de majoria absolutíssima musulmana que visito. De creació relativament recent, neix després del ruinós invent d'emergència que va dissenyar el Regne Unit quan va marxar a correcuita de l'imperi indi. Els britànics, davant la mescla de confessions religioses al país, van decidir donar un Estat a les zones amb alta densitat de població de creença musulmana (els Pakistan i Bangladesh d'avui en dia) pels temors d'aquests després de l'establiment d'un govern amb seu a Delhi de marcat caràcter hindú. No cal ni dir que la missió de dibuixar una línia que delimités el territori musulmà de l'hindú a Bengala o el musulmà de l'hindú i del sikh al Pakistan era una entelèquia i per tant es va traduïr en un fracàs pel qual al Kaixmir, per exemple, més de cinquanta anys després, l'Índia i el Pakistan encara es barallen.

La gent de Bangladesh penja al país l'etiqueta d'Estat amb drets i llibertats (se'm posen els pèls de punta quan ho sento), posant èmfasi sobretot en aspectes com la possibilitat de la dona d'accedir al món laboral o la tolerància en l'ús del controvertit mocador al cap. Ves-te'n a Arabia Saudita, i veuràs - em diuen. En la meva brevíssima experiència a Bangladesh la proporció de dones passejant pel carrer és baixíssima, la seva presència en cases de te o restaurants és pràcticament nul·la i la majoria d'hotels de Dhaka veten la presència femenina en les habitacions, encara que es tracti de parelles casades. Jo creia que era un altre tòpic, però realment ser dona i viatgera independent als països musulmans no ha de ser precisament fàcil, encara que interpretar els contratemps derivats de la qüestió de gènere com un punt d'aventura extra pot convertir-ho en una experiència fascinant.

Avi entranyable I

Old Dhaka, el rovell de l'ou (un ou halal,si existeix, és clar)

El dos dies que tinc lliures del voluntariat els passo a Old Dhaka. Old Dhaka em transporta directament a l'Índia musulmana. M'enamoren els carrerons estrets, l'anarquia a tot arreu, el descontrol dels rickshaws, la tensió constant per evitar ser envestit per qualsevol vehicle o bèstia, el soroll, els avis entranyables, les barbes estil terrorista-més-buscat, els colors dels saris de les dones, les tenebroses siluetes amb burques, els gremis i els seus basars, les botiguetes minúscules, els oficis de carrer desfassats, les airades de ferums fètides, aquella brutícia... és el lloc ideal per vibrar-lo dos o tres dies, deixar-hi totes les energies i desapareixe'n.

Avi entranyable II

Noticia: una dona es deixa fotografiar.

Per què desaparéixe'n? Doncs perquè els dies que hi passejo m'afarto de contestar contínuament el what's your name, el where are you from, el how many brothers and sisters do you have i el are you married. El què al principi és divertit i recomfortant s'acaba convertint en un autèntic malson i deriva en bogeria. Una bateria de quatre preguntes, sempre les mateixes, formulades repetidament al llarg del dia pot arribar a desesperar al més pacient dels éssers humans. Pel cap baix, he respost trenta cops cada dia a aquestes quatre preguntes (no exagero ni un pèl) i no vull ni imaginar-me tot aquest espectacle si fos una noia, entre d'altres coses perquè no se m'ha apropat ni una dona encuriosida. Si, les circumstàncies fan que els bangladeixís siguin molt i molt agafallosos, per no dir una altre cosa, però ells sempre ho justificaran: you are my guest, sir i it's my responsability and my pleasure to take care of you, sir. No cal ser massa egocèntric per constatar que molt probablement sóc la cosa més interessant que els hi ha passat últimament.

El Buriganga en el seu pas per Dhaka... sensacional i indescriptible anarquia nautica...

Foto del riu, em giro, i ja veieu com no exagero...l'enessim club de fans!

Quan ja fa estona que em surt fum per les orelles, i després que em persegueixin descarada i còmicament varis núvols de joves bangladeixís pels ponts de Dhaka (visualitzeu-ho, es de chiste), crec que pot ser una bona decisió refugiar-me en la tranquilitat d'una mesquita i agafar aire. Creuo els dits perquè no sigui hora de pregària i faig via cap a Sitara Masjid, que és la mesquita del casc antic de Dhaka, petita i amb grabats i mosaics interessants segons la bíblia. Quan hi arribo, i prèvia higiene podal, un peregrí indonesi i un malai em conviden a entrar-hi. Potser podràs parlar amb l'imam - em diuen. Entschallah, els hi contesto. Durant l'hora que estic a la mesquita, a més de posar-me les botes de te i galetes, rebo un de les dosis més grans i memorables de proselitisme religiós de la meva vida; i després d'incomptables repeticions acabo memoritzant la kalima de les kalimes, la frase que obre les portes de tots els racons musulmans del món, des d'Indònesia a Marroc, la mítica laila jailalah Muhammad rasullulah. El primer cop que la recito de memòria esclata l'eufòria a la Mesquita i l'imam ho té clar: des d'ara mateix ja ets musulmà, i jo et dono el nom de Mohammed Tajá. Jo segueixo a lo meu, de cara a les galetes perquè se m'ha obert la gana, i quan m'intenta transmetre la kalima que toca dir abans dels àpats decideixo que se m'ha fet tard i per tant la meva visita a la mesquita s'ha acabat.

PD: Qui aporti la traduccio de la Kalima, tindra obsequi.

Apa, baixeu al paqui mes proper i reciteu-li-la a veure que respon...