/*script data*/

L'ocàs del nomadisme

Fa una eternitat que no actualitzo el bloc, i és que el tercer episodi xinès ha aconseguit acabar amb la meva paciència a l'hora de poder penjar uns posts decents i dignes dels meus benvolguts i apreciats lectors, crítics i seguidors. No és l'única excusa, ja que després de 369 dies on the road els efluvis de la província de Sichuan han portat circumstàncies nòmades a patir una metamorfosi sense precedents per acabar transvestint-les en unes circumstàncies sedentàries de durada indeterminada.

Pel camí, hi ha hagut circumstàncies a cabassos. Hi ha hagut circumstàncies que relaten la meva arribada a Chengdu, al cor de la Xina. Circumstàncies que parlen dels maltractats i entranyables uighurs, causa per la qual l'occident més espiritualo-cool-progressista també faria bandera i cavall de batalla per mermar el poder xinès si en lloc de ser musulmans fossin budistes. Hi ha circumstàncies que expliquen el fracàs i la decepció total que suposa creuar el desert de Taklamakan quan un cerca l'essència de la Ruta de la Seda i acaba desconcertant-se al topar contínuament amb metròpolis pròpies del desert de Nevada. Hi ha circumstàncies, també, que relaten la vergonya i el nerviosisme que es pot arribar a passar quan s'entra a la Xina pel superlatiu pas de Khunjerab. I hi ha, per acabar, circumstàncies que fan que per ara desitgi mantenir un parell de posts com a inèdits per injustificada paranoia i prudència i per engrandir una mica més - si mai ha existit - la llegenda de Circumstàncies Nòmades. Si, aquesta parada i fonda porta de la mà l'obertura d'un parèntesi en el neonomadisme amb targeta de crèdit que he estat practicant durant el darrer any que es transformarà en sedentarisme amb ingressos mensuals.

No cal passar gaire dies a la Xina per adonar-se que a dia d'avui és la terra de les oportunitats. Els extrangers que hi arribem gairebé ensopeguem amb elles sense buscar-les, i podria establir-se un paral·lelisme amb tots aquells immigrants que ara fa un segle deixaven una Europa assolada per la pobresa - llegeixi's ara precarietat - per llençar-se de boca al somni americà. Si, és cert, són dos moviments migratoris amb causes prou diferents, doncs per sort avui en dia no cal que passem la desesperació i el dramatisme que en el seu dia visqueren els aventurers que feien cap a Ellis Island anhelant un futur millor; ans el contrari: els extrangers a la Xina som més que benvinguts i m'atreviria a dir que fins i tot som idolatrats.

Llegeixo la premsa online quasi cada dia. A part de la candidatura de Carmen de Mairena com a consellera en cap, les notícies no són precisament encoratjadores. Llegeixo articles sobre jovent políglota col·leccionista de carreres queixant-se amargament de la cojuntura actual. M'identifico. Observo xifres d'atur esborronadores i poques esperances de millora a curt termini. A sobre, mitja ciutat de Barcelona s'agenolla davant la visita del Sume Pontífex: si vingués a la Xina riuríem, sense dubte pillaria.

Davant del desencís provocat per aquest quadro, decideixo postular per una feina a la Xina. Penso en les credencials que puc presentar per trobar una feina i configuro la meva carta de presentació: distribuidor de gallines a les Vilaredes, aprenent de mecànic a Súria, socorrista d'aigües dolces al Bages, professor de repàs a l'habitació de casa meva, auxiliar tèxtil en empresa arruïnada de Navarcles, entrenador de futbol base a Manresa, provador de jacuzzis a Balsareny, mosso de magatzem sense contracte al polígon de Santa Anna. Reposador d'estoc en parc d'atraccions a Nova Jersey, fisioterapeuta d'avis dements a Puig-Reig, venedor-estafador de hot dogs a Saint James', escombriaire de pàrking a Londres, comptador de lliures esterlines a City of Westminster. Fisioterapeuta al servei de la Cosa Nostra a la Sicília profunda, monitor de frenopàtic penitenciari a Gènova (heu vist Alguien voló sobre el nido del cuco?), cambrer a l'Estartit, manipulador d'enquestes d'internet a Barcelona, becari en gabinets de direcció d'aeroports al Prat de Llobregat, polèmic llogater de cotxes en multinacional nord-americana al Prat també, professor de català per professionals extrangers a Gran Via, becari pioner en l'estudi del marc leglislatiu sobre l'enviament de coets turístics a l'espai al carrer Tarragona.

Donada la meva experiència professional, prou extensa i polièdrica, destrio el gra de la palla i em presento a una entrevista per treballar de professor d'anglès a una escola de primària-institut a la província de Sichuan.

Ens interesses. Ens agrada el teu accent. Demà comences.

Ara toca enfrontar-me a diari amb aules de seixanta alumnes en una escola de cinc mil alumnes en la dictadura més gegantina que la humanitat ha donat. Miro enrere, i veig que tinc vida laboral i numero de seguretat social en cinc països, i si no m'erro aquesta és la vint-i-unena ocupació remunerada que porto a terme. Suposo que ara enteneu que quan em vesteixo de nòmada i se'm demana a què em dedico, m'inventi sempre la meva professió. M'encanta dir que sóc escriptor, excepte, òbviament, si sóc a Birmània o a la Xina. Obro una nova etapa i espero trobar una manera o altre per explicar-vos-la, ara des de la Xina, amb cinquanta-mil projectes en ment. No tinc elecció. Toca seguir somiant.


http://www.youtube.com/watch?v=HYzgFtVntNI

(impossible penjar el vídeo...)

PD: Tot i que la meva cultura musical frega la mediocritat, m'ha agradat despedir el bloc tal com l'havia concebut amb aquesta sensacional cançó de Sopa de Cabra. Un consell: no cal prendre's la lletra literalment... ho dic pel minut 2:32 ;)

Fins aviat!

9 aportacions:

Anònim ha dit...

Molta sort en la nova etapa!
Trobarem a faltar les circumstàncies nòmades!!
Aquí anem trampejant els mals Carmes i els Papes de Mairena!
Endavant!
J.

Anònim ha dit...

Ei molta sort, a part d'ensenyar, sobretot intenta aprendre la part positiva de la cultura Xinesa. Una pregunta tonta.... Quant et paguen? Es per plantejar-nos si val la pena agafar el "bartulos" i emigrar.

Salut,

J.Rubio

lluis ha dit...

Hola família,

@J. Tinc ganes d'escriure cosetes sobre la Xina, veurem en quin format i amb quina periodicitat... Catalans, molta sort amb aquests grans reptes que són el Pontífex i la Mairena. Dios los cría y ellos se unen.

@J.Rubio. Merci Jesus ;)
El sou d'un profe d'anglès (natiu preferiblement) amb experiència, a Chengdu, tindria un sostre de 1000 euros mensuals amb 20 hores lectives setmanals. Si ets profe d'espanyol també els podries treure, no hi ha tanta demanda i evidentment la competència és menor. Amb 400-500 euros mensuals, que és el sou mitjà de profe, n'hi ha per sobreviure "holgadament" a Chengdu, ja que la majoria de feines donen allotjament gratuït, i en la major part dels casos molt i molt digne. Res a veure amb les ratoneres del Raval. De totes formes, cada ciutat és un món.

Ja ho veus, no et faries milionari, però et mantens sense trencar-te massa les banyes. És el que té la Xina neocomunista: lo essencial és baratíssim (menjar, roba de postguerra, el karaoke)... ara... si vols luxes (viatjar, vestir bé, conduir un cotxe...) posa't les piles i prepara la visa.

Anything else?

x.raka ha dit...

lluisssssssssssssss ets molt grannnnnn!!!joder quin vocabulari ni el mateix pep guardiola gaudeix d'un sortit de paraules igual jajajja seguiras el classic desde aqui o que?aquest any van crescuts un altre cop!!m'alegre coneixer la teva nova etapa!!espero que vagi molt be!!per cert com esta la fisio per la xina jajajja vinga tio kuidat molt ens veiem!!crack!!

M. Roser ha dit...

Hola LLuís, veig que acabes de passar de nòmada a sedentari encara que sigui a la Xina, diu que cadascú triem el nostre desti. Espero que aquesta nova etapa sigui per a tu el més satisfactòria possible. No sé si els infants xinesos són de la mateixa pasta que els d'aquí, o millors o pitjors... Siguin com siguin et caldrà, segur, carregar-te de paciència, que no et passi res!!!( vols dir que algunes comparacions, són del tot afortunades?)
Una abraçada,
M. Roser

Anònim ha dit...

llalgue, circumstàncies nòmades,

@X. Raka,
Seguiré el clàssic desde CCTV5, que els dóna tots... encara que serà 7 hores més tard que a Catalunya... i respecte la fisio, per desgràcia o per sort, fa força temps que n'estic desconnectat... aquí acupuntura a tope... res d'ultrassons, microones, onacurta, moflex, TENS i la mare que els va parir... i no faré afirmacions més contundents que no és el lloc ni el moment ;)

@M. Roser,
Gràcies pel comentari, has sigut sense cap mena de dubte la col·laboradora més fidel del bloc! Respecte el comportament dels nens, hi ha un professor xinès a la classe que posa els punts a les is si es desmadren... la setmana passada vaig presenciar un cop de puny a l'esquena de professor a alumne (amb molta mala llet) que em va deixar esgarrifat... disciplina!!

Anònim ha dit...

Hola Lluís! Espero que et vagi molt bé aquesta parada i fonda, com tu dius. Veig que internet et va informant periodicament que aqui segueix tot igual, o pitjor! jeje
Trobarem a faltar les circumstàncies nòmades i com que ja s'acaben, em peremto la llicència de posar una matricula d'honor a aquest blog. T'encanta dir que ets escriptor? Jo estic convençut que ho ets.
Una forta abraçada, sort i molta salut!

Jordi F.

Anònim ha dit...

Espero que lo de profe set dongui mb...Pel que fa a lacupuntura jo hi estic endinsat, no set faci estrany que algun dia et faci una visita.

A seguir gaudint nai!

Hauli

MoineauxSontLeNord ha dit...

Tota la llum lluis!!!! gran post!!

Amb unes ganes tremendes de veuret ;)

Gemma S.

Publica un comentari a l'entrada